dimecres, 26 de febrer del 2014

EL PSC, objecte del desig

El núm. 814 de la Revista de Ripollet, en aquesta mateixa secció, el COP va publicar un article anunciant que “A Ripollet ja tenim el PSOE” El PSOE hi és a Ripollet des de l’any 1979. Això que el COP ho diu com un insult, per a nosaltres, i estem convençuts que també per a molts veïns, és un orgull.

Darrer Ple el PSC va votar allò que va decidir el Partit: NO a una proposta què només pretén assenyalar culpables del bloqueig que viu la consulta. La posició del PSC no ha canviat. Seguim apostant per una consulta legal i acordada. La proposta que es va aprovar al Parlament no s’ajusta a aquesta premissa.

No estem preocupats pel que puguin fer un grapat de militants. El PSC és un partit obert, amb moltes ànimes i sensibilitats i on no s’obliga a ningú a pertànyer.  Per tant, tots els què formem part ho fem perquè compartim els valors què inspiren els estatuts, què per cert, en cap lloc parlen d’independentisme.

Diu el text què molta gent tenia esperances (se suposa que referint-se al sentit del vot del PSC). Les esperances de la independència de Catalunya passen pel PSC, un partit no independentista? No serà que el PSC, tot i les agressions constants, fa molt de respecte?

Al contrari del què diu l’article del COP, nosaltres creiem què no hem d’estar callats com a poble. Hem de reivindicar i lluitar per a aconseguir un nou i millor finançament per a Catalunya, una modificació de la Constitució que estableixi un nou encaix de Catalunya, una Espanya de tipus federal que blindi les competències, ens respecti com a poble, la nostra cultura i la nostra llengua i impedeixi què un ministre com Wert pugui posar en qüestió el nostre model educatiu i lingüístic, o que faci impossible què un tribunal pugui esmenar una decisió votada pel poble, com va passar amb l’Estatut.

El COP s’hauria d’ocupar  de les seves coses i no tant dels altres partits. Encara està esperant el poble de Ripollet, després de dos anys,  una explicació pública del què va passar amb el seu cap de llista Eduardo Giménez, que va durar un any i ha desaparegut de la vida política local. Això, si ho fa el COP, en diuen regeneració democràtica, si ho fes el PSC dirien què es un frau democràtic.

Per altra banda, és un insult a la intel·ligència dir que el PSC s’alinea amb el PP perquè van votar el mateix a la moció. És evident que som dos partits diferents i amb prioritats socials diferents. De fet, la majoria de manifestacions que ara hi ha al carrer son per reclamar tot allò que amb els governs socialistes es va aconseguir (drets laborals, socials, civils, etc.). I és evident què el PP i Rajoy són els culpables de la situació en la què ens trobem a Catalunya, amb el seu menyspreu, amb la seva manca de diàleg i perquè durant molts anys s’han dedicat a fomentar l’anticatalisme arreu amb l’objectiu d’arreplegar un grapat de vots.

Però en qualsevol cas, per què es criminalitza coincidir en una votació amb el PP?, quan el propi COP vota constantment mocions i propostes al seu costat, com va passar el Ple de novembre amb la moció presentada pel PSC contra la Llei de reforma de les pensions, en la qual van votar conjuntament NO.
Més encara, algú va posar el crit en el cel quan ERC i PP van votar junts contra l’Estatut? Es obvi què era per qüestions diferents, exactament com el nostre cas. Si us plau, basta ja de demagògia.

Aquesta actitud del COP sembla què vulgui assenyalar i marcar aquells que no opinen com la corrent oficial. És allò de què: si no estàs amb mi, ets el meu enemic. Des del PSC defensarem sempre el què pensem, amb total llibertat, i respectarem les opinions dels altres. És la nostra manera de ser. Però ens revelarem contra els què fomenten el pensament únic.

Som conscients què aconseguir el nostre projecte, el projecte federalista, és un camí difícil. Però no menys què l’aventura de l’independentisme, què pot generar un trencament de la societat i una gran frustració. Els països més desenvolupats tenen aquest model. Aquest és el nostre objectiu, i treballarem per a aconseguir-lo, encara que hàgim de suportar menyspreu i impertinències.


Comissió Executiva PSC Ripollet

dimarts, 11 de febrer del 2014

Eva Granados-malnutrició infantil: “Després del negacionisme i la hipocresia, exigim que es donin explicacions d’una vegada per totes”

El Grup Socialista demana la compareixença dels consellers Ruiz, Rigau i Munté “davant l’ocultació de dades de malnutrició infantil a Catalunya”

La diputada del Grup Socialista al Parlament Eva Granados ha anunciat avui que “demanarem les compareixences dels consellers Ruiz, Munté i Rigau” a la Cambra “davant l’ocultació de dades de malnutrició infantil a Catalunya”, després de saber-se que Salut ha admès l’existència de 660 casos. En aquest sentit, Eva Granados ha subratllat que “el passat mes d’agost, el conseller Ruiz va negar que hi hagués casos de malnutrició infantil a Catalunya; i al gener, en una resposta parlamentària ens diu que hi ha deu casos. I ara resulta que n’hi ha 660”.

“Després del negacionisme i la hipocresia demostrada pel conseller, exigim que doni explicacions en seu parlamentària d’una vegada per totes. Articularem totes les iniciatives parlamentàries que siguin necessàries perquè ens aclareixin aquests casos i quines mesures es pensen dur a terme des d’aquestes conselleries per evitar que es produeixin”, ha dit la diputada socialista, que ha explicat que “demanem la compareixença dels tres consellers en una comissió conjunta per donar-li el màxim nivell d’importància”.

Eva Granados ha recordat que “a l’estiu vam demanar la compareixença d’aquests consellers i CiU i ERC, ho van evitar. Després les vam demanar en comissió, i CiU i ERC les van evitar. Ara, quan admet que hi ha aquests 660 casos, volem d’una vegada per totes que hi hagi al Parlament de Catalunya un debat rigorós sobre què està passant amb la infància i la pobresa a casa nostra. Ja és hora de parlar de les mancances econòmiques de molts famílies”.

“A la Comissió d’Infància, al novembre va comparèixer la catalana de pediatria i va ser molt contundent amb aquesta matèria, ja va alertar de les conseqüències de les retallades en despesa sanitària i social per a la salut infantil”, ha conclòs.